Primavera de (no) contacte

La primavera del 2020 ens ha florit sense avisar, estant tots/es, o quasi tots/es a casa. Hem passat de l’hivern a la primavera una mica a l’ inversa. El que havia de ser anar cap enfora i expansionar-nos, ha estat reversible i ens ha obligat ha tancar-nos i també ens ha convidat a anar cap endins (contracció forçosa). Aquesta contracció ens ha possibilitat estar més en contacte amb nosaltres mateixes, ampliant així l’autoconeixement de les nostres llums i també de les nostres ombres. Temps diferents, temps d’aïllament on recordem i trobem a faltar el contacte amb altres, amb les persones estimades i també les persones del meu quotidià.

Moltes hem seguit estant en contacte mitjançant el 2D, la fredor de la tecnologia i esperança i de la pantalla transformada amb la calor de l’alegria de les trobades. Noves formes de contactar i d’estar. Cal tenir clar, que per estar en un contacte autèntic amb una persona no fa falta tocar-nos, només cal estar, cal estar present, amb l’escolta, amb la mirada, amb el fet de sentir, sentint-nos i sentint-la; també possibilitant-nos i possibilitant-li la llibertat de la retirada. És una dansa interna d’anada i tornada entre fils invisibles tot i que són sentits, si aconseguim estar amb contacte amb les nostres sensacions mitjançant la presència al nostre cos. Per aconseguir aquesta presència és molt important respirar, relacionant-nos amb el moviment de contracció i expansió de la nostra respiració. No oblidem que el pulmó, òrgan de la respiració és també un òrgan de contacte entre què ve de dins i què ve de fora. Inspiració (el de fora entra a mi) pausa, espiro (entrego al món) pausa.

Ja tornarà la nova primavera o potser ja serà estiu amb l’esperança de que arribi amb hàbits i valors nous adquirits. Tornarem a estar prop i reaprendrem sense pors i culpes… a tocar-nos, a sentir el contacte amb tacte, des de l’amor i presència, revalorant tanmateix les trobades i abraçades autèntiques. Mentrestant ens conformarem amb el quen tenim: veure’ns i participar de les trobades per pantalla i també d’ estar cap endins depurant la relació amb nosaltres mateixes acceptant de la manera més empática i compassiva possible el contacte amb les nostres llums i ombres.

cuida del teu cos, el teu cor i el teu ser

También puede gustarte...